ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(27-06-2015) L’Anàlisi Aplicat de la Conducta (ABA)

Equip ÀnimaTEA

 

L’Anàlisi Aplicat de la Conducta (o ABA, Applied Behavior Analysis en anglès) és la ciència que es basa en l’aplicació dels principis de la teoria de l’aprenentatge per analitzar i realitzar canvis de conducta. L’ABA està basat en el condicionament clàssic (Pavlov, 1927) i operant (Skinner, 1938), així com en la teoria de l’aprenentatge social de Bandura (1987).

La primera tasca que s’ha d’atendre per modificar un comportament és l’anàlisi d’aquest. Per anàlisi entenem la identificació de la relació funcional que hi ha entre els esdeveniments de l’ambient i la conducta objectiu. Ens interessen tant els esdeveniments previs (antecedents) com les conseqüències d’aquesta conducta. De fet, per a que una intervenció es pugui considerar com a ABA ha de dedicar especial atenció als antecedents i conseqüències que mantenen una conducta determinada. Tot i que estem parlant del manteniment d’una conducta, l’ABA també es centra en els dèficits conductuals. S’ha d’atendre tant a aquells comportaments que es donen en excés com aquells que no estan presents en el repertori, així com assegurar el manteniment de les conductes adequades que ja s’estan duent a terme. Com a part important de l’ABA està la necessitat de dur a terme un control exhaustiu per verificar que els canvis que es donen en la intervenció es deuen a l'aplicació de les tècniques i la metodologia emprada.

Quan parlem de que l’anàlisi ha de ser aplicat ens referim a que s’ha de centrar en àrees socials importants i significatives, en contraposició a l’Anàlisi Experimental de la Conducta, en el que l’investigador selecciona la conducta a analitzar i la sotmet a canvis manipulant l’ambient en un context controlat. Es tracta d’utilitzar les tècniques de modificació de la conducta empíricament validades de manera experimental i aplicar-les a un cas concret. El mètode científic ha d’estar sempre present tant en l’Anàlisi Experimental com en l’Aplicat, utilitzant sempre registres per mesurar el canvi conductual. L’ABA i l’Anàlisi de Conducta en general són mètodes essencialment pragmàtics, en el sentit que els procediments que es fan servir han de ser útils i aconseguir un canvi de comportament empíricament contrastat. Si un procediment no demostra ser útil per aconseguir un objectiu, el registre i la mesura de la conducta ens ajudarà a canviar-lo i a adaptar-lo al cas concret.

Per conducta entenem qualsevol cosa que una persona fa o diu. Una conducta ha de ser mesurable en relació a la seva freqüència, durada i intensitat, i ha de poder ser observada i registrada per la pròpia persona o per altres. Per l’Anàlisi de Conducta, tota conducta està relacionada funcionalment amb l’ambient i es manté o desapareix degut a aquesta relació. Per la modificació de la conducta no interessa la causa original d’un comportament sinó els esdeveniments ambientals presents que el controlen.

La metodologia ABA s’aplica a moltes àrees com són l’educació (ordinària i especial), la psicologia comunitària, la psicologia clínica (ansietat, depressió, TOC,...) o la psicologia de l’esport, entre altres. Però l’àmbit en el que més es coneix i on va néixer l’ABA és en el tractament de l’Espectre Autista. Ivar Lovaas és considerat un dels pares del mètode ABA en general i específicament en el tractament de l’autisme en nens petits. Lovaas (1987) fou dels primers en establir procediments conductuals efectius per ensenyar habilitats com el llenguatge parlat o la imitació i en el tractament de les conductes repetitives i estereotipades. Tot i que en els seus inicis es va utilitzar tant el reforç positiu com procediments aversius, avui en dia l’ús de procediments que utilitzen el càstig està contraindicat. Només amb l’ús de la motivació es poden ensenyar habilitats de manera molt efectiva, així com esvair comportaments no desitjats amb l’ús, per exemple, del Suport Conductual Positiu, el reforç de conductes incompatibles o l’extinció.

Els dos formats d’intervenció generals de l’ABA son l’estructurat (Entrenament en Assaig Discret o DTT) i el naturalitzat (Entrenament de Respostes Pivot o PRT, i l’ensenyança incidental). En un principi es va utilitzar únicament el format estructurat, però més endavant es va introduir la naturalització de l’ensenyança ja que aporta un treball de generalització i d’espontaneïtat dels aprenentatges major. Avui en dia es fan servir aquests dos formats a la vegada, passant d’un a l’altre segons les necessitats de cada cas. Les intervencions basades en l’ABA poden aplicar-se d’una manera individualitzada a l’ensenyança de totes les habilitats importants pel desenvolupament com són el llenguatge i la comunicació, les habilitats de joc (cooperatiu i independent), hàbits d’autonomia, habilitats socials, habilitats cognitives i, en el cas de l’autisme, al tractament dels comportaments inadequats (rigideses, rabietes, autoestimulacions,...).

Tant l’ABA estructurat com el naturalitzat fan servir els mateixos procediments d’intervenció que utilitzen els principis bàsics del reforç, l’extinció, el control d’estímul i la generalització:

  • Ajudes: proporcionar assistència directa per realitzar una activitat o aprendre una habilitat.
  • Esvaniment: reducció de l’ajuda de manera sistemàtica perquè, al final, el comportament es doni de forma autònoma.
  • Moldejament: reforçar les aproximacions successives a un comportament desitjat.
  • Encadenament: dividir una tasca en parts més petites que s’ensenyen per separat per després unir-les.

Degut a la gran diversitat en els TEA (Trastorns de l’Espectre Autista), per una bona intervenció es considera important l’ús de tècniques i aproximacions diferents per poder adaptar-se el millor possible a cada cas (nivell d’habilitats, rigideses, comunicació, estil d’aprenentatge,...), tot i que els professionals haurien d’estar sempre formats en l’Anàlisi Aplicat de la Conducta com a base de qualsevol tractament, ja que és el que té un major recolzament científic basat en l’evidència. A partir d’aquí, depenent de l’edat i les habilitats de la persona amb TEA es poden utilitzar també tècniques cognitives (centrades en el significat). A més, la visió sistèmica pot ajudar molt com a complement a enfocaments més centrats en l’individu.

 

Referències i Bibliografia consultada:

Baer, D.M., Wolf, M.M., & Risley, T.R. (1968). Some current dimensions of applied behavior analysis. Journal of Applied Behavior Analysis 1 (1): 91–97.

Bandura, A. (María Zaplana, trad.) (1987). Pensamiento y acción: Fundamentos sociales. Barcelona, Spain: Martínez Roca.

Granpeesheh, D., Tarbox, J., & Dixon, D. R. (2009). Applied behavior analytic interventions for children with autism: a description and review of treatment research. Annals of Clinical Psychiatry, 21(3), 162-173.

Lovaas (1987) Behavioral treatment and normal educational and intellectual functioning in young autistic children. Journal of Consulting and Clinical Psychology, 55, 3-9.

Miltenberger,R.J. (2013). Modificación de Conducta, 5ª ed. ampliada en español (J. Virues-Ortega y C. Nogales, editores)] (5 edición). Pirámide.

Pavlov, IP. (1927). Conditioned reflexes: An investigation of the physiological activity of the cerebral cortex. translated and edited by g. v. anrep. London: Oxford University Press.

Skinner, B. F. (1938). The behavior of organisms: An experimental analysis. Nueva York: Appleton-Century-Crofts.

Virués-Ortega, J. (2010). Applied behavior analytic intervention for autism in early childhood: Meta-analysis, meta-regression and dose-response meta-analysis of multiple outcomes. Clinical Psychology Review, 30, 387-399.

Compartir: