ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(13-04-2016) Què és l’Anàlisi de la Conducta Verbal (ACV)?

Equip ÀnimaTEA

 

L’Anàlisi de la Conducta Verbal (ACV) és una part de l’Anàlisi de la Conducta Aplicat (ABA, en les sigles en anglès) especialitzat en la funció del llenguatge i la comunicació. L’interès principal és l’efecte que té l’ús del llenguatge per part de qui parla (“el parlant”) en qui escolta (“l’escolta”). L’ACV està basada en l’obra “Conducta Verbal” de B. F. Skinner (1957) sobre la funcionalitat del llenguatge.

Una conducta es considera verbal quan aquesta és reforçada socialment, mitjançant una altre persona. Quan fem servir el terme “verbal” no ens referim al llenguatge vocal emès quan parlem, sinó a que té conseqüències sobre les demés persones. Per tant, una conducta vocal com cridar, pot ser verbal si presenta aquesta funcionalitat, però també ho pot ser l’ús de la llengua de signes, gests o l’intercanvi d’imatges. “Vocal” només fa referència a una topografia de resposta. Per l’ACV l’ensenyança del llenguatge vocal és una prioritat en persones que no l’aprenen de forma típica i natural com pot succeir en els TEA (Trastorns de l’Espectre Autista). Només si aquest tipus de conducta verbal vocal no s’aconsegueix es pot optar per ensenyar mitjançant altres topografies (signes, gests o Sistemes Alternatius de Comunicació). L’objectiu principal és l’ensenyança de la funció verbal i l’objectiu secundari és ensenyar les formes verbals.

Les 6 funcions verbals bàsiques que va descriure Skinner (1957) són:

  • Ecoica: basada en la correspondència escoltar-dir. L’alumne repeteix literalment el que ha sentit. Per exemple, l’educador diu “aigua” i l’alumne repeteix “aigua”.
  • Comandament: davant de situacions en les que es vol o necessita alguna cosa (per privació o incomoditat) la funció del llenguatge és la d’aconseguir allò que es necessita. Per exemple, un nen diu “aigua” i l’adult li dóna un got d’aigua.
  • Tacte: és una resposta del tipus veure-dir. Per exemple, una persona veu un gat i diu “gat”.
  • Intraverbal: és també una resposta del tipus escoltar-dir, però no és literal. Per exemple, una persona pregunta “on vas?” i l’altre li diu “cap a casa”.
  • Autoclítics: són respostes del tipus veure-dir o escoltar-dir i que modifiquen les demés ampliant la informació i delimitant la conducta de qui escolta. Per exemple, un nen diu “vull una pasta de xocolata” (la paraules paraules "xocolata" i "vull" modifiquen a la pasta) i l’adult li dóna.
  • Conducta textual: són del tipus veure un text-dir. Per exemple, una persona veu escrita la paraula “planta” i diu “planta”.

L’ACV és molt útil per ensenyar llenguatge a persones que no el desenvolupen de forma natural, aplicant tècniques de modificació de conducta i tot el coneixement actual provinent de l’Anàlisi Bàsic i Aplicat de la Conducta. En aquest sentit, resulta molt important la descomposició de tasques i d’habilitats en unitats més senzilles per poder després unir-les. Per tant, des de l’ACV s’han detectat habilitats prèvies necessàries que s’han d’adquirir per després poder passar a l’ensenyança de funcions i conductes verbals més avançades. S’han identificat etapes del desenvolupament verbal o capacitats verbals cada cop més complexes, independentment de l’edat de la persona a qui s’està ensenyant i que poden ser efectivament entrenades (Greer, R. D. i Ross, D. E., 2008). Per exemple, primer hi ha l’etapa de preescolta, després la d’escolta, la de parlant, etc.

L’ACV és especialment interessant en l’ensenyança d’habilitats de comunicació i socials en l’Autisme ja que es pot ensenyar de manera planificada llenguatge i funcions verbals a nens/es que no en tenen o que presenten dificultats en l’adquisició o producció. L’adquisició de llenguatge o, al menys d’algun sistema de comunicació funcional és un dels grans reptes de les intervencions en els TEA.

 

Referències i Bibliografia consultada:

Greer, R. D. i Ross D. E. (2008). Análisis de la conducta verbal. Cómo inducir y expandir nuevas capacidades verbales en niños con retrasos en el lenguaje. Ed. Grupo 5.

Greer, R. D., & Speckman, J. (2009). The integration of speaker and listener responses: A theory of verbal development. The Psychological Record, 59, 449 – 488.

Miltenberger R.G. (2012). Modificación de conducta. Principios y procedimientos. Ed. Pirámide.

Skinner, B. F. (1957). Verbal behavior. Nueva York: Appleton-Century-Crofts.

Compartir: