ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(10-12-2015) ÀnimaTEA i la Guia de bona pràctica pel tractament dels Trastorns de l’Espectre Autista (TEA)

Equip ÀnimaTEA

 

En aquest article parlarem de les característiques principals que tot programa d’intervenció en TEA ha de tenir. Ens centrarem en La guia de bona pràctica pel tractament dels Trastorns de l’Espectre Autista, publicada el 2006 per l’Equip d’Estudi dels TEA de l’Institut de Salut Carlos III, i que tots els professionals, pares i estudiants dedicats, interessats o especialitzats haurien de llegir.

En relació al tractament d’elecció pels TEA, d’entre totes les investigacions realitzades, a la guia s’estableixen 4 grans grups a partir de la valoració de l’evidència de que disposen:

  • Sense evidència i no recomanats: aquí trobem des de les lents d‘Irien fins a tractaments d’immunoteràpia.
  • Evidència dèbil i només recomanats en estudis experimentals: aquest segon grna grup conté, per exemple, l’ús de vitamines, dietes i psicoteràpies.
  • Evidència dèbil, tot i que recomanats: en aquest tercer grup hi tenen cabuda tractaments com els sistemes alternatius de comunicació (PECS, pictogrames,...), el TEACCH i la promoció de competències socials.
  • Evidència d’eficàcia i recomanat: aquest últim grup, amb el nivell d’evidència més elevat, només constaria de dos tractaments, la Risperidona (sota control estricte i amb la mínima dosis necessària) i la intervenció conductual (com és l’ABA –Anàlisi Aplicat de la Conducta- que apliquem a ÀnimaTEA).

En el present article volem reflectir les característiques de la bona pràctica en el tractament dels TEA en relació a la filosofia i treball que realitzem a ÀnimaTEA (Intervenció Basada en la Família –IBF-). A la Guia de bona pràctica consultada s’estableixen 4 paràmetres comuns que els programes d’intervenció pels TEA han de presentar per ser considerats efectius:

Un bon tractament dels TEA ha de ser individualitzat: es veritat que un dels aspectes fonamentals de la intervenció és realitzar un tractament personalitzat per cada un dels nens o nenes amb els que es treballa. S’ha de tenir en compte les seves motivacions, context familiar, habilitats, problemes associats, nivell de funcionament, recursos de l’entorn, edat, dificultats,... és a dir, múltiples aspectes individuals i concrets del nen/a. A més, cada nen/a també aprèn d’una forma concreta. Tractar de fer aprendre de la mateixa forma una habilitat amb els mateixos procediments o ajudes a tots els nens seria un error. Per aquest motiu adaptar-se a com ensenyar al nen una habilitat és signe de qualitat. L’èxit resideix en trobar la millor manera de que el nen aprengui. És important fugir d’intervencions i procediments rígids, com si es tractés d’una recepta. Igualment és un error fer amb tots els nens/es el mateix. Una de les frases més conegudes sobre aquest tema és: “Si un nen no aprèn de la forma en que l’ensenyem, potser l’hauríem d’ensenyar de la forma en que aprengui”. La flexibilitat de la intervenció és una de les claus de l’èxit si volem atendre de la millor manera possible a tot l’espectre de l’autisme. Des de la Intervenció Basada en la Família (IBF) d’ÀnimaTEA, degut als dos focus complementaris als que s’atén, no solament s’ha d’individualitzar el tractament segons la persona amb TEA, sinó també segons les característiques de cada família.

Un bon tractament ha de ser estructurat: com es comenta a la Guia, l’estructura ens ajuda a controlar l’entorn i a predir situacions i poder-les treballar de forma aïllada per un aprenentatge concret. Però, una vegada apreses, totes les habilitats s’hauran de naturalitzar per donar-hi la funció i el significat adequat a cada context. L’objectiu últim de l’aprenentatge és que sigui funcional i generalitzat a múltiples contexts. La raó de realitzar un treball estructurat amb aquests nens/es és poder aïllar cada una de les habilitats i facilitar la seva adquisició. Amb això es vol aconseguir un aprenentatge més ràpid, així com també disminuir les distraccions de l’entorn i focalitzar l’atenció en les variables importants per una tasca determinada. Això ens assegurarà més concretament la resposta correcta del nen/a i aconseguir un aprenentatge sense errors. Seguint aquest punt, és important dir també que per realitzar un treball de qualitat és necessari establir objectius i prioritats de treball, així com realitzar registres quantitatius i qualitatius que proporcionin informació suficient i el més objectiva possible per seguir avançant en l’adquisició de coneixement i la pràctica del nen/a.

Un bon tractament ha de ser intensiu i extensiu a tots els contexts de la persona: aquest punt, des d’ÀnimaTEA, és un dels nostres pilars de treball, ja que ens centrem en la formació teòrica i pràctica dels pares, familiars propers i totes aquelles persones que tinguin un contacte directe amb el nen/a en el seu dia a dia. La formació principal que realitzem als pares els apodera per treballar i potenciar l’aprenentatge en el màxim de situacions, rutines i moments del dia amb el seu fill/a. Els pares tenen els instruments necessaris per abordar qualsevol dificultat. Pel què fa a la part extensiva de la intervenció, considerem imprescindible la formació a través dels propis pares, amb el recolzament del consultor, als agents que estan al voltant del nen i actuen directa o indirectament en la seva educació. Això brinda al nen/a una atenció permanent i coordinada. Ja no estem parlant d’una dedicació de mínim 25 hores setmanals amb educadors professionals especialitzats en autisme, que també pot ser necessari, sinó de potenciar als pares per tenir les competències necessàries per fer-se experts amb els seus fills i donar-los recursos per afrontar les dificultats. A més, són més conscients dels grans èxits dels seus fills/es. Tot i que el focus principal de la Intervenció Basada en la Família (IBF) és la formació dels pares en els múltiples contexts i rutines, es realitzen formacions a totes les persones que interactuen amb el nen/a en el seu dia a dia, com els professors d’activitats extraescolars, mestres, cangurs, familiars propers, etc., fent extensiva la intervenció a tota la comunitat en tot moment.

La participació dels pares i mares s’ha identificat com un factor fonamental per l’èxit: en aquest últim punt, a l’informe es parla de la coordinació entre el professorat i els professionals creant objectius per treballar tots cap a una direcció, així com també involucrar als familiars per donar-los informació sobre ajudes, programes d’oci, orientació, etc. Des d’ÀnimaTEA l’objectiu és que els pares siguin agents de participació activa, ja que es formen com a experts dels seus fills i també han d’establir els objectius de treball juntament amb els especialistes en TEA i el professorat o agents implicats en la educació i formació dels seus fills/es. Tots han de tenir una coordinació dels objectius concrets a treballar amb el nen/a per potenciar les habilitats adquirides i generalitzar els aprenentatges. Els pares són l’eix central de la intervenció, tant en el maneig de les dificultats com en l’ensenyança d’habilitats i la presa de decisions en els objectius de treball. Al mateix temps s’ha d’atendre a les necessitats sistèmiques de la família, ja que és necessària certa estabilitat familiar així com un nivell adequat de benestar dels membres individualment. Tot i que el fet de tenir eines per actuar en situacions difícils amb el fill/a amb TEA redueix l’estrès dels pares, també és necessari un temps de respir per assumptes personals i d’oci, i un nivell d’organització mínim pel bon funcionament general. Per això, l’enfocament sistèmic és de gran ajuda en l’atenció a tota la família al complet i a cada membre en particular. La intervenció també incorpora ajudes per la recerca d’informació adequada i selecció de recursos disponibles que la societat i la comunitat pot oferir a la família.
No només la participació dels pares és un factor fonamental per l’èxit, sinó que la família ha de ser el centre de la intervenció, amb especial interès en el manteniment i la generalització de tot allò après.

En el present article hem parlat sobre característiques generals de les intervencions sense tenir en compte edats ni nivells de funcionament de la persona amb TEA. En properes entrades del Blog ens centrarem en les característiques que han de tenir concretament els Serveis d’Atenció Primerenca (de 0 a 6 anys aproximadament) especialitzats en TEA.

 

Bibliografia consultada:

Fuentes-Biggi J, Ferrari-Arroyo MJ, Boada-Muñoz L, Touriño-Aguilera E, Artigas-Pallarés J, Belinchón-Carmona M, et al. (2006). Guía de buena práctica para el tratamiento de los trastornos del espectro autista. Revista de Neurología, 43 (7): 425-438.

Compartir: