ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(19-10-2015) Intervenció Basada en la Família (IBF) en Autisme

Equip ÀnimaTEA

 

La Intervenció Basada en la Família (IBF) en els TEA (Trastorns de l’Espectre Autista) té com a objectiu el tractament de la persona amb autisme a través de la seva família. La IBF es diferencia del Model Centrat en la Família (consultar FEAPS, 2008) en el fet que incorpora un component d’entrenament i formació directa als pares i familiars més propers, els quals realitzen la intervenció entre les visites del consultor/a. Aquest entrenament es basa en l’ABA (Anàlisi Aplicat de la Conducta) que actualment és el mode de tractament d’elecció basat en l’evidència en l’autisme (veure per exemple Virués-Ortega, J., 2010), des d’un punt de vista de la persona com a centre. L’ABA tradicionalment es basa en una avaluació del dèficit d’habilitats de l’individu. Es pretén un augment dels comportaments adequats i una reducció dels inadequats, a partir de tècniques de modificació de la conducta basades en la manipulació dels antecedents i les conseqüències del comportament. Es realitza una avaluació curricular per determinar les habilitats que necessita la persona focus de la intervenció i es crea un pla d’actuació dividint les habilitats en parts més petites i, per tant, més fàcils d’aprendre. En el tractament de l’autisme l’ús de la motivació és essencial en tot el procés d’ensenyança-aprenentatge. És característic de l’ABA, a part de centrar-se en el dèficit o excés conductual i d’habilitats de la persona amb TEA, el fet de començar amb una intervenció estructurada i anar generalitzant els aprenentatges poc a poc a altres entorns més naturals i desestructurats.

La Intervenció Basada en la Família (IBF) en autisme no només es centra en les necessitats de la persona, ateses a través de la família, sinó també en l’atenció a la pròpia família de la persona amb TEA, marcant-se com a objectiu últim l’apoderament i l’autonomia familiar. Per això, s’incorpora l’Enfocament Sistèmic en la intervenció (per més informació consultar Feixas, G., et al. 2012). Aquest enfocament té com a característica principal el fet d’ampliar el focus d’anàlisi de la persona individual a la interacció amb el seu entorn familiar i a les transaccions que s’estableixen entre els membres de tot el sistema. A més, aquest focus d’atenció es pot ampliar a sistemes més amplis (família extensa, comunitat, societat) o sistemes en interacció amb la família (altres professionals, escola,...). És per això que la intervenció pot considerar-se multisistèmica. L’arsenal tècnic de l’enfocament sistèmic prové de la Teràpia Familiar Sistèmica, sobretot de l’enfocament Estructural (límits entre subsistemes, procés d’acomodació a la família, redefinició), Estratègic (solucions intentades, causalitat circular, comunicació) i Centrat en Solucions (adaptació de la intervenció segons les respostes de la família, centrat en les solucions més que en el símptoma o l’origen). L’enfocament sistèmic ens proporciona un marc en el que es treballa tant en les conductes interaccionals entre els membres de la família (pragmàtica) com en els significats relacionats amb aquestes conductes (semàntica). Aquest enfocament engloba al propi professional que duu a terme la intervenció en el sistema que ha de tractar. Per això es té molt en compte el paper que té durant tot el procés (cibernètica de segon ordre).

A part de que el model de tractament principal en la IBF en autisme sigui el Conductual-Sistèmic, una altre característica importantíssima és que la intervenció es duu a terme sempre en el Context Natural en que viu i es desenvolupa la persona. El professional ha de desplaçar-se al lloc on passen les coses, on es donen els comportaments i tota la conducta. La intervenció mai es fa des d’un despatx o centre, degut a la necessitat de treballar directament en els contexts i en les rutines diàries. Si s’ha de fer alguna reunió amb la família, els professionals o professors de l’escola, aquesta es fa a casa o a l’escola.

El treball en Context Natural ens porta a una altra característica important d’aquest model de treball que és la Intervenció Basada en Rutines (IBR) (veure per exemple McWilliam, R. A., 2010). Per rutines entenem totes aquelles activitats que es donen en el dia a dia i que es repeteixen habitualment cada dia, setmana o mes. Aquestes són les rutines del bany, neteja personal, vestir-se, menjar, etc. Però també són rutines anar a comprar, al cinema, al parc, els passeigs, el joc, les diferents rutines de l’escola, etc. Els nens/es aprenen bàsicament per repetició, durant tot el dia i en els diferents contexts en els que realitzen les activitats. Per això, sobretot en l’atenció primerenca, s’ha d’establir un pla d’intervenció que inclogui el treball en rutines.

Tot i que ens interessa molt el treball contextualitzar i l’ensenyança d’habilitats funcionals, en el tractament de l’autisme és molt necessari un treball estructurat previ a l’ensenyança de determinades habilitats, basat sempre en la motivació i el joc. En aquest cas, seran els pares o els familiars més propers els que duran a terme aquesta “rutina estructurada”. L’ús de l’Assaig Discret és essencial durant aquest espai d’intervenció directa. L’objectiu final d’aquesta ensenyança estructurada ha de ser sempre la generalització d’allò après a contexts quotidians i rutinaris.

Per últim s’ha de dir que la IBF no és només un model d’intervenció d’Atenció Primerenca ni dirigit només a persones amb TEA de baix o d’alt funcionament (Asperger). La IBF es pot aplicar tant a nens/es i adolescents amb diagnòstic de TEA (alt o baix funcionament) i, a més, a nens/es i adolescents sense diagnòstic però amb trets d’autisme. En el cas de la intervenció en nens/es d’alt funcionament (Asperger), s’incorpora un component cognitiu important a la intervenció i, per tant, la IBF passa a ser un model de tractament Cognitiu-Conductual-Sistèmic. La IBF és també aplicable a tots els tipus de famílies, ja que s’adapta a les necessitats, característiques, objectius i resposta a la intervenció de cada sistema familiar.

 

Referències Bibliogràfiques:

FEAPS (2008). Un Enfoque de la Discapacidad Intelectual Centrado en la Familia. Manuales de Buena Práctica. Madrid: FEAPS.

Feixas, G., Muñoz, D., Compañ, V. y Montesano, A. (2012). El modelo sistémico en la intervención familiar. Dipòsit Digital de la Universitat de Barcelona (UB).

McWilliam, R. A. (2010). Routines-based early intervention: Supporting young children and their families. Baltimore, MD: Brookes.

Virués-Ortega, J. (2010). Applied behavior analytic intervention for autism in early childhood: Meta-analysis, meta-regression and dose-response meta-analysis of multiple outcomes. Clinical Psychology Review, 30, 387-399.

Compartir: