ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(10-02-2016) Intervenció en Context Natural en Autisme

Equip ÀnimaTEA

 

La Intervenció en Context Natural (ICN) es caracteritza pel fet que la intervenció es realitza en els ambients naturals en els que el nen/a (com els que no presenten dificultats) viu i es desenvolupa en el dia a dia, com és la llar i la comunitat. En fer referència a la Intervenció en Context Natural (ICN) no només ens referim al lloc de la intervenció, sinó també a les persones cuidadores habituals del nen/a com els pares, la família, mestres o professors. Per tant, no es tracta de realitzar a casa la intervenció que es pot fer en una clínica, sinó de treballar conjuntament i formar a les persones que viuen el dia a dia amb el nen/a.

El concepte de la ICN implica un canvi en el focus de la intervenció que passa d’un model centrat en el nen/a en centres especialitzats o clíniques a un model centrat en la família i cuidadors principals en context natural. AL mateix temps, aquest canvi ens porta a un treball principalment dirigit a l’aprenentatge funcional aprofitant les rutines més que l’aprenentatge d’habilitats aïllades fora de context.

En comptes de que la família hagi d’anar al centre de teràpia, en aquest model és el professional o consultor qui es desplaça a la llar, escola o comunitat on transcorre habitualment el dia a dia de la família. La utilitat d’aquest enfocament resulta evident, ja que el professional pot observar, avaluar i intervenir on passen les dificultats. El professional pot formar a les persones cuidadores del nen/a donant model d’allò que es pot fer davant de determinades situacions, a més de poder realitzar una intervenció totalment adaptada tant a les necessitats del nen/a com a les de la família o cuidadors.

És essencial el concepte d’ENCAIX de la intervenció. La intervenció ha d’encaixar tant amb el nen/a amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista) com amb la família o les persones cuidadores. Des d’aquest model tots els procediments d’intervenció que s’apliquen han de tenir en compte les habilitats, necessitats i motivacions del nen/a, les habilitats, objectius i necessitats dels cuidadors, i el context en el que es troben (la llar, la comunitat, l’escola,...).

En l’Autisme resulta especialment important l’aplicació d’aquest model d’intervenció, degut precisament a les dificultats de generalització de les habilitats que presenten les persones diagnosticades de TEA. Treballar en Context Natural és beneficiós per la generalització tant d’ambients, de persones, d’estímuls, de respostes i d’habilitats, així com l’ús funcional d’aquestes. Es veritat que en els TEA és necessari un cert grau d’estructura de l’entorn per l’aprenentatge, però aquesta estructura pot realitzar-se directament en els contexts naturals del dia a dia. Des del treball en Context Natural es poden abordar millor les rutines com el menjar, vestir-se, anar al bany, la higiene personal, etc, així com integrar l’aprenentatge d’habilitats socials, de comunicació i de llenguatge en totes les rutines. Un altre dels avantatges de la ICN és l’ús de motivadors i reforços naturals que es poden trobar a l’ambient i a les pròpies rutines.

Les investigacions en Autisme recolzen la necessitat de que en l’Atenció Primerenca (AP) la intervenció sigui intensiva, és a dir, que inclogui el major número d’hores del dia, amb l’objectiu d’augmentar al màxim les oportunitats d’aprenentatge. Habitualment es parla d’un mínim necessari de 20-25 hores setmanals d’intervenció. La ICN proporciona, mitjançant la formació de la major part de persones implicades en el dia a dia de la persona amb TEA, un gran número d’hores d’intervenció naturalitzada i/o estructurada al llarg de les rutines del dia en múltiples contexts. Com més persones que tenen contacte habitual amb el nen/a estiguin formades, més oportunitats d’aprenentatge s’aprofitaran. Com a mínim, les persones que han d’estar formades són els pares i els mestres/as de l’escola, sobretot en l’Atenció Primerenca (AP). De totes maneres és imprescindible una formació adequada basada en l’ABA (Anàlisi Aplicat de la Conducta) i una supervisió freqüent, com a mínim inicialment, per part d’un professional especialitzat en autisme, amb l’objectiu d’adaptar la intervenció a mesura que aquesta avanci i segons les necessitats de cada moment.

La ICN s’ha associat principalment a la Intervenció Primerenca, tot i que realment resulta molt útil a totes les edats i des de tots els models. Tant les intervencions basades en l’Anàlisi Aplicat de la Conducta (ABA) com les Intervencions Sistèmiques han de donar-se en la mesura del possible en els contexts on succeeixen les dificultats i en els que viu la persona. L’objectiu principal ha de ser sempre l’apoderament i la màxima autonomia de totes les persones implicades en la intervenció.

 

Bibliografia consultada:

Dunst, C. J., Hamby, D., Trivette, C. M., Raab, M., & Bruder, M. B. (2000). Everyday family and community life and children's naturally occurring learning opportunities. Journal of Early Intervention, 23, 151-164.

Dunst, C. J., Herter, S., & Shields, H. (2000). Interest-based natural learning opportunities. In S. Sandall & M. Ostrosky (Eds.), Young Exceptional Children monograph series no. 2: Natural environments and inclusion (pp. 37-48). Denver, CO: The Division for Early Childhood of the Council for Exceptional Children.

Guralnick, M. J. (2005): Early Intervention for Children with Intellectual Disabilities: Current Knowledge and Future Prospects. Journal of Applied Research in Intellectual Disabilities, 18, 313-324.

McWilliam, R. A. (1992). Family-centered intervention planning: A routines-based approach. Tucson, AZ: Communication Skill Builders.

Compartir: