ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(28-05-2015) La Generalització de les habilitats en l’autisme

Equip ÀnimaTEA

 

La planificació de la generalització dels aprenentatges que realitzen les persones amb TEA han de ser un objectiu terapèutic a tenir en compte ja des de l’inici de la intervenció. Això ha de ser així per les dificultats que es donen en les persones amb autisme en la generalització. És necessari pensar en estratègies per promoure la generalització de situacions, estímuls, persones, conductes i en el temps.

Segons Baer podem entendre la generalització com la ocurrència d’un comportament sota condicions de no entrenament o naturals. Aquesta es diferencia de la discriminació en tant que la generalització suposa respondre d’una mateixa manera a dos o més estímuls diferents per les seves semblances i la discriminació es basa en respondre de diferents maneres a diferents estímuls degut a les seves diferències. Són processos oposats dins d’un continu. Quan un augmenta l’altre disminueix.

Les tres formes bàsiques de generalització serien: la Generalització d’Estímul (reconèixer una sabata independentment del lloc on estigui, el color, la forma,...), la Generalització de Resposta (un comportament funcionalment equivalent al comportament entrenat, com netejar-se la boca amb la màniga de la samarreta en comptes de amb el tovalló) i el Manteniment de Resposta.

Per la generalització és molt important el manteniment en el temps de les respostes apreses una vegada ja han estat entrenades. És important planificar el manteniment d’habilitats, atenent als reforços naturals que poden haver en els diferents contexts en els que es donarà la conducta desitjada i que la mantindran. A més, aquesta conducta ha de ser funcional, és a dir, útil per la persona en la seva vida.

Les estratègies per promoure la generalització segons Stokes i Baer (1977) són:

  • Entrenar i Observar: no és una estratègia realment. No s’entrena per la generalització. Només s’entrenen algunes habilitats i s’espera a que es doni la generalització per ella mateixa.
  • Modificació Seqüencial: s’entrena una resposta amb un estímul determinat. Una vegada assolida la conducta desitjada es realitzen proves de generalització. Aquesta només es dona quan els demés estímuls i situacions són molt semblants als de l’entrenament.
  • Manteniment per Contingències Naturals: perquè es doni la conducta desitjada i entrenada prèviament en altres contexts naturals, aquesta necessita un nivell mínim de reforç perquè es doni en aquests contexts. Si es necessita molta quantitat de reforç i aquesta quantitat no pot ser subministrada en contexts i per contingències naturals, la conducta no es donarà. En aquest cas, s’ha de fer alguns canvis i adaptacions en el comportament per tal que el reforç natural pugui ocórrer (per exemple, respondre quan un company demana per jugar. Si no es respon ràpid o no s’entén la resposta, el company decidirà anar a jugar sol i no insistir. Per tant, es perdrà la oportunitat d’aconseguir reforç natural en el joc amb companys).
  • Entrenament de Suficients Exemplars: es tracta d’anar entrenant un exemplar darrera un altre, i així successivament, fins que l’alumne generalitzi l’aprenentatge. S’ha d’utilitzar tants exemplars similars com sigui necessari fins a arribar a la generalització.
  • Ensenyar la irrellevància d’estímuls i condicions: variar de manera aleatòria els aspectes irrellevants d’allò que s’ensenya. Aquesta estratègia té a veure amb fer servir en l’entrenament d’una habilitat a diferents educadors, diferents instruccions, materials, llocs, variar el to de veu, el moment del dia, etc. L’objectiu d’aquest procediment és evitar que l’aprenentatge depengui d’aspectes que no són rellevants per una tasca determinada.
  • Utilitzar Contingències Indiscriminables: les contingències d’una conducta que marquen la presència o absència de premi són indiscriminables quan la persona no sap si tindrà o no reforç per comportar-se d’aquesta manera. Quan la persona no sap quan aquell comportament serà reforçat, però sí que sap que ho serà, tendeix a mantenir-lo més en el temps que quan el reforç es dóna sempre després d’aquesta conducta.
  • Programar Estímuls Comuns: fer servir estímuls que siguin semblants a allò que es trobarà l’alumne en situacions naturals. Seria com una simulació controlada de l’entorn natural.
  • Generalització Mediatitzada: aquesta estratègia de generalització es basa en utilitzar un mateix estímul que serveixi de pont entre la situació d’instrucció i el context natural. Aquest estímul mediador pot ser una persona o un objecte. Per exemple, la mateixa persona que treballa en la situació d’instrucció pot ser després també qui treballi en la naturalitzada. També es pot fer servir els mateixos objectes d’instrucció pel context natural, com per exemple els mateixos pictogrames o ajudes visuals.
  • Entrenament per la Generalització: es basa en reforçar l’ocurrència de variacions en la resposta. Quan l’alumne realitza algun canvi en la resposta de manera espontània i generalitzada s’ha de premiar per augmentar la seva ocurrència.

Una proposta de procediment general molt interessant i útil per planificar la generalització la podem trobar a Horner et al. (1986). Els passos que s’han de tenir en compte per implementar aquest procediment són:

  • Definir l’univers d’ensenyança: tenir en compte tots els contexts en els que la persona utilitzarà allò après.
  • Seleccionar les situacions d’ensenyança i de prova: s’ha de seleccionar exemplars a ensenyar que cobreixin una àmplia gama de possibles variacions.
  • Seqüenciar els exemplars d’ensenyança: planificar l’ensenyança de manera que es barregin els exemplars difícils i els fàcils de reconèixer.
  • Ensenyar: es pot fer servir un ampli ventall de tècniques un cop està tot preparat, com són el moldejament, l’ús d’ajudes i la seva retirada, o l’ús del reforç.
  • Prova: veure si es dóna la generalització de les habilitats apreses.

En tot procés d’ensenyança-aprenentatge, allò ideal és utilitzar una ensenyança el més naturalitzada possible, tant en contexts com en estratègies. De fet, s’ha d’optar sempre per una ensenyança el més natural possible. Però, degut a les dificultats d’aprenentatge específiques de les persones amb TEA, moltes vegades s’ha de recórrer a una ensenyança més estructurada. Per això sempre s’ha de planejar en la intervenció una estratègia adequada per fomentar la generalització de tot allò après.

 

Referències i Bibliografia consultada:

Barton, E. E. & Harn, B. (2012). Educating young children with autism spectrum disorders. Thousand Oaks, CA: Corwin.

Horner, R. H., McDonnell, J., & Bellamy, G. T. (1986). Teaching Generalized Skills: General case instruction in simulation and community settings. In R. Horner, L. Meyer & H. D. Fredericks (Eds), Education of Learners with Severe Handicaps (pp. 289-314).Baltimore, MD: Paul H. Brookes.

Stokes, T. F. & Baer, D. M. (1977). An implicit technology of generalization. Journal of Applied Behavior Analysis, 10, 349-367.

Compartir: