ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(19-06-2015) La Pràctica Centrada en la Família

Equip ÀnimaTEA

 

Tot i que hi ha diferents enfocaments, la pràctica centrada en la família es basa en col·locar a la família en el centre de la intervenció i no només al membre que presenta alguna dificultat. Aquest enfocament d’intervenció parteix de les teories sistèmiques tant familiars com ecològiques (Bertalanffy, 1954; Bronfenbrenner, 1979) i d’una perspectiva centrada més en les capacitats, recursos i fortaleses de la família que en les seves dificultats i problemes.

L’objectiu primordial de la pràctica centrada en la família és l’empoderament dels seus membres, donant-los eines per poder prendre de manera autònoma les decisions més adequades a cada moment. Per tant, proporcionar informació directa i/o l’accés a les fonts d’informació adequades ha de formar part d’aquest enfocament.

Podríem parlar de quatre tipus de pràctiques generals:

  • La pràctica centrada en el servei: la intervenció està guiada pel tipus d’intervenció que es duu a terme decidida a priori.
  • La pràctica centrada en el professional: el professional, com a expert, decideix i diu a la família el que s’ha de fer seguint les seves pautes.
  • La pràctica centrada en la persona: les necessitats i dificultats de la persona que presenta problemes guien el tractament.
  • La pràctica centrada en la família: centrada en les necessitats de tota la família, en la seva autonomia i l’empoderament.

Els principals models que es centren en la família són:

  • Model de Dunst (Dunst, 2000): planteja dur a terme la intervenció en els contexts del dia a dia de la família i la mobilització dels recursos tant de la pròpia família com els de la comunitat. Aquest autor presenta dos subcategories: les pràctiques relacionals (que inclouen l’escolta activa, l’empatia i la comunicació efectiva per part del professional, així com la sensibilitat cap als valors, actituds i fortaleses de la família) i les pràctiques participatives (adoptant una postura flexible, el professional implica activament a la família en la presa de decisions i en la recerca de recursos).
  • Model de Turnbull (Turnbull i Turnbull, 2000): el seu principal interès es centra en la relació entre els pares i el professional i, a més, en les fortaleses i el poder de decisió de la família. En un continu podem trobar tres tipus de relacions entre el professional i la família: el control del professional (el professional pren les decisions importants i el control de la relació), decisions compartides (el professional i la família estableixen una relació de col·laboració) i decisió sinèrgica (tant la família com els professionals, les amistats i la comunitat col·laboren en les decisions, ja que són recursos de la família).
  • Model del Frank Porter Graham Center (Bailey et al., 1992; McWilliam i Bailey, 1993): des d’aquest model s’especialitzen en el desenvolupament d’enfocaments d’entrenament de professionals per la pràctica centrada en la família. Veuen a la família com una unitat en la que s’ha de focalitzar el servei centrant-se en les seves fortaleses i objectius d’intervenció.
  • Model del CanChild Center (Rosenbaum et al., 1998): emfatitzen la importància que la família rebi informació específica i general. Les seves tres premisses bàsiques són: “els pares són els que millor coneixen al seu fill i volen el millor per ell”, “cada família és diferent i única” i “el funcionament òptim esdevé en un context de recolzament i en contacte amb la comunitat. L’estrès i les estratègies d’afrontament dels membres de la família els afecten”.

Dunst i altres (Dunst et al., 1991 i 2002) identifiquen quatre models que van des de la pràctica centrada en el professional (aquest duu a terme el tractament sense cap implicació de la família) fins a la pràctica centrada en la família. Entre aquests dos pols tenim també la implicació de la família com a aliada (en que la família duu a terme la intervenció guiada, tutelada i animada pel professional) i la pràctica focalitzada en la família (en la que es prenen en consideració i es valoren les decisions de la família i es monitoritza l’aplicació de la intervenció valorada pel professional).

Els elements per una intervenció centrada en la família efectiva que s’han de donar conjuntament són (Dunst i Trivette, 1996): coneixements i habilitats tècniques del professional, habilitats interpersonals (com l’escolta, l’empatia i la calidesa) i implicació participativa (col·laboració, participació i presa activa de decisions de la família).

Els professionals han de ser suficientment flexibles per moure’s en els diferents tipus de pràctiques i models d’atenció a la família, depenent de les seves necessitats i del punt en que es trobin de la intervenció i la problemàtica concreta. Allò que fa que una intervenció es consideri centrada en la família és que l’objectiu final sigui la màxima autonomia i empoderament d’aquesta. En definitiva, hem de treballar més AMB les famílies en comptes de treballar PER elles.

 

Referències:

Bailey, D.B., McWilliam, P.J., Winton, P.J., & Simeonsson, R.J. (1992). Implementing Family-Centred Services in Early Intervention: A Team-Based Model for Change. Cambridge, Massachusetts: Brookline Books.

Bertalanffy, Ludwig von (1979), Perspectivas en la Teoría General de Sistemas, Alianza Universidad, número 203, Madrid.

Bronfenbrenner, U. (1979). The ecology of human development. Cambridge, M.A.: Harvard University Press.

Dunst, C.J. (1997). Conceptual and empirical foundations of family-centred practice. In R. Illback, C.Cobb and H. Joseph (Eds.). Integrated Services for Children and Families: Opportunities for Psychological Practice. Washington, D.C.: American Psychological Association.

Dunst, C.J., Boyd, K., Trivette, C.M. & Hamby, D.W. (2002). Family-oriented program models and professional helping practices. Family Relations, 51(3), 221-229.

Dunst, C.J., Johanson, C., Trivette, C.M. & Hamby, D. (1991). Family-oriented early intervention policies and practices: family-centered or not? Exceptional Children, 58, 115–126.

Dunst, C.J. & Trivette, C.M. (1996). Empowerment, effective help-giving practices and family-centred care. Pediatric Nursing, 22 (4), 334-337, 343.

McWilliam, P.J. & Bailey, D.B. (1993). Working Together with Children and Families: Case Studies in Early Intervention. Baltimore, Maryland: Paul H. Brookes.

Rosenbaum, P., King, S., Law, M., King, G. & Evans, J. (1998). Family-centred service: A conceptual framework and research review. Physical and Occupational Therapy in Pediatrics, 18(1), 1-20.

Turnbull, A.P. & Tunbull, H.R. (2000). Families, Professionals and Exceptionality: Collaborating for Empowerment (4th Ed.). Upper Saddle River, New Jersey: Merrill/Prentice Hall.

Compartir: