ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

(14-10-2016) Les Cúspides Conductuals

Equip ÀnimaTEA

 

Segons Rosales-Ruiz y Baer (1997) una cúspide conductual és una conducta que porta a l’organisme a entrar en contacte amb noves contingències de l’entorn, reforços o càstigs, que abans no estaven disponibles. L’exemple prototípic és el del bebè que aprèn a gatejar. El gateig dona accés al nen a una relació diferent amb l’ambient. Per exemple, pot accedir, manipular y descobrir objectes i joguines de l’entorn que abans no podia aconseguir i es relaciona de diferent manera amb els adults. Les cúspides conductuals tant poden dur al subjecte cap a conductes socialment desitjables com no desitjables, però totes, una cop apreses donen accés a una nova relació amb l’entorn.

A diferència d’altres teories del desenvolupament basades en etapes com la teoria del desenvolupament cognitiu de Piaget (1971) o la teoria del desenvolupament psicosocial d’Erikson (1983), el desenvolupament des del punt de vista de l’anàlisi de la conducta es basa en contingències ambientals que modelen la conducta de cada persona. La majoria de les teories basades en etapes descriuen estructures mentals cada cop més complexes i presenten una idea del desenvolupament més aviat universal. En el cas de l’anàlisi de la conducta, les conductes més importants poden ser també molt simples i, a vegades, idiosincràtiques (tant la pròpia conducta com la forma d’aprendre-la) (Bosch i Hixson, 2004).

Per Bornas i Noguera (2002) la proposta de les cúspides conductuals presenta semblances clares amb l’enfocament de Thelen i Smith (1994) de la Teoria dels Sistemes Dinàmics del desenvolupament. Inclús es podria dir que el constructe teòric de les cúspides conductuals seria el nexe d’unió més important entre les teories conductuals i sistèmiques actuals (Smith et al., 2006), conduint-nos fins a una conceptualització Conductual-Sistèmica del desenvolupament.

Ja que en la pràctica clínica ens és de gran utilitat la selecció de conductes a treballar, Bosch i Foqua (2001) consideren que perquè una conducta pugui ser considerada una cúspide conductual ha de complir els següents requisits:

  • Generativitat: que la conducta sigui un prerequisit de respostes més complexes.
  • Accés a nous reforçadors, contingències o ambients: la conducta ha de proporcionar accés a aquests.
  • Competició amb respostes inapropiades: si la conducta competeix o reemplaça una altra conducta inapropiada.
  • Validesa social: ha de complir les demandes de la societat i la comunitat en la que es desenvolupa la persona.
  • Número i Importància relativa de persones afectades: la conducta ha de ser beneficiosa per les persones de l’entorn.

Alguns exemples de cúspides conductuals (Hixson, 2004) serien: imitació generalitzada, condicionament automàtic de reforçadors, descodificació i comprensió de la lectura, aprenentatge del “Naming”, components del repertori de solució de problemes o mantenir-se en una tasca àrdua.

Conèixer quines conductes són les més importants pel desenvolupament, com són les cúspides, és de gran utilitat en les intervencions psicoeducatives actuals, especialment en el tractament de l’autisme (TEA). La utilització d’un bon currículum comprensiu que englobi totes les àrees del desenvolupament és de gran ajuda., però per confeccionar-lo és necessari, a part de basar-se en un aprenentatge jeràrquic, conèixer en quines conductes bàsiques ens hem de centrar per aconseguir els millors resultats en el menor temps possible. La investigació actual es centra en conèixer les conductes clau per la intervenció, tot i que és necessari un major consens sobre quines conductes poden considerar-se cúspides conductuals (Eikeseth i Klintwall, 2014).

 

Referències:

Bornas, X., y Noguera, M. (2002). Bases científicas de la terapia de conducta: nuevas propuestas para un viejo problema. International Journal of Clinical and Health Psychology, enero, 9-24.

Bosch, S., & Fuqua, R. W. (2001). Behavioral cusps: A model for selecting target behaviors. Journal of Applied Behavior Analysis, 34, 123–125.

Bosch, S. & Hixson, M. D. (2004). The Final Piece to a Complete Science of Behavior, Behavior Development and Behavioral Cusps. The Behavior Analyst Today, 5, 244-254.

Eikeseth, S., & Klintwall, L. (2014). Educational interventions for young children with autism spectrum disorders. In V. B. Patel, V. R. Preedy, C. R. Martin (Eds). Comprehensive guide to autism (2101–2123). London: Springer

Erikson, E. (1983). Infancia y sociedad. Buenos Aires: Horme-Paidós.

Hixson, M. D. (2004). Behavioral cusps, behavioral repertoires, and cumulative-hierarchical learning. The Psychological Record, 54 (3), 387–403.

Piaget, J. (1971). Psicología de la inteligencia. Buenos Aires: Psique.

Rosales-Ruiz, J., & Baer, D. M. (1997). Behavioral cusps: A developmental and pragmatic construct for behavioral analysis. Journal of Applied Behavior Analysis, 30, 533–544.

Smith, G. J., McDougall, D., & Edelen-Smith, P. (2006). Behavioral cusps: A person-centered concept for establishing pivotal individual, family, and community behaviors and repertoires. Focus on Autism and Other Developmental Disabilities, 21, 223–229.

Thelen, E. & Smith, L.B. (1994). A dynamic systems approach to the development of cognition and action. Cambridge, Massachussetts: The MIT Press.

Compartir: