ÀnimaTEA
Autisme
    Enllaços   Més informació
"Si li dones un peix a una persona podrà menjar un dia,
però si li ensenyes a pescar podrà menjar tota la vida"

Definició:

L'autisme o TEA (Trastorn de l'Espectre Autista) forma part dels anomenats Trastorns Generalitzats del Desenvolupament (TGD).

Segons el DSM-IV-TR (Manual Diagnòstic i Estadístic dels Trastorns Mentals) aquests trastorns es caracteritzen per l'afectació en 3 àrees del desenvolupament:

  • Comunicació i Llenguatge.
  • Interacció Social.
  • Conductual (Interessos i comportaments restringits i estereotipats).

En el DSM-IV-TR es distingeix entre dos tipus d'autisme:

  • Trastorn Autista (afectació de les 3 àrees).
  • Síndrome d'Asperger (afectació en l'àrea de la Interacció Social i en la Conductual i amb Quocient Intel·lectual mitjà o alt).

Autisme en l'actualitat:

El 2013 es va publicar la nova versió del DSM (DSM-V). Segons aquesta versió el Síndrome d'Asperger i l'Autisme passen a formar part dels TEA (Trastorns de l'Espectre Autista).

Quan es parla d'Espectre es refereix a un ventall de símptomes, habilitats i nivell de discapacitat variat, que es mouen dins d'un contínuum des del més lleu al més sever.

Per tant, el Síndrome d'Asperger es trobaria en l'extrem de menys afectació (més lleu) de l'Espectre Autista.

Pel que fa a les àrees del desenvolupament afectades en els TEA, en el DSM-V s'uneixen les àrees de Comunicació i Llenguatge amb la de Interacció Social, i es manté l'àrea Conductual.

A més, per al diagnòstic de TEA s'ha d'especificar si hi ha presència d'altres problemes associats, discapacitat intel·lectual i/o problemes de llenguatge.

 

Diagnòstic, causes i evolució:

Actualment el diagnòstic de TEA es pot fer a partir dels 18 mesos d'edat, tot i que com més lleu és l'afectació més tard es fa el diagnòstic.

La necessitat d'un diagnòstic el més precoç possible resulta importantíssim per poder iniciar el tractament el més aviat, aprofitant així les edats primerenques on l'ensenyança és més eficaç.

Avui en dia el TEA és una condició per tota la vida de la persona afectada, tot i que si es segueix un tractament adequat es poden produir moltes millores, depenent també de les característiques de cada cas.

Les causes de l'autisme són desconegudes ara per ara. De totes maneres se sap que els gens hi tenen molt a veure, juntament amb la interacció amb determinades condicions ambientals.

Fa falta encara molta investigació al respecte.

 

Què és ABA?

Vol dir Anàlisi Aplicat de la Conducta o Modificació de Conducta en les seves sigles en anglès.

 

ABA contemporani:

Basat en la generalització de les conductes apreses i l'ensenyança incidental. Es busca més la naturalització de l'ensenyança i l'aplicació en el dia a dia.

 

Tipus de tractaments ABA:

Discrete Trial Teaching (DTT):

És un model de tractament altament estructurat basat en l’aprenentatge de discriminació operant (Lovaas, 2002; Smith, 2001):

  • Ambient d’aprenentatge altament estructurat
  • Les conductes objectiu es divideixen en sub habilitats més petites
  • Els episodis d’ensenyança són iniciats pel terapeuta
  • Els materials d’ensenyança i les tasques a fer les escull el terapeuta
  • Es donen ajudes explícites per respondre correctament
  • Els R+ son indirectes, no estan relacionats amb la resposta d’una tasca determinada
  • El nen/a només obté el R+ per fer RC o per aproximacions successives
  • Quan una habilitat està adquirida es passa a treballar la generalització

Pivotal Response Training (PRT):

És un model de tractament naturalitzat, dissenyat per reduir la dependència de les ajudes, incrementar l’espontaneïtat i la motivació, i millorar la generalització (e.g., Koegel et al., 1989; Stahmer, Suhrheinrich, Reed, Schreibman, & Bolduc, 2011):

  • Ambient poc estructurat
  • L’ensenyança es dona en la interacció natural entre el nen/a i l’adult
  • El nen/a inicia l’episodi d’ensenyança indicant la preferència per un ítem o activitat
  • El material d’ensenyança és escollit pel nen/a i es varia sovint
  • Les ajudes són explícites
  • Hi ha relació directe entre la resposta del nen/a i el R+
  • Es reforça al nen/a per les intencions de respondre, no només per respostes correctes o per aproximacions
  • La generalització de les respostes és el focus principal de tota la intervenció
 

La teoria sistèmica te com a unitat d'anàlisi el sistema i els subsistemes que el conformen, en comptes de l'individu aïllat.

La sistèmica està basada en la Teoria General de Sistemes i la Cibernètica.

En el treball amb les famílies ens és molt útil, ja que ens ajuda a entendre la comunicació entre els membres i els patrons de funcionament. En la intervenció ens basem en les diferents escoles de teràpia familiar sistèmica i agafem de cada una d'elles els recursos més interessants que ens ofereixen

 

Teoria General de Sistemes:

En un sistema, el conjunt d'elements que el formen estan en interacció i el canvi en un d'ells afecta als demés.

Característiques i tipus:

  • Sistemes Oberts: intercanvien informació amb l'ambient i tant l'entorn com el sistema interactuen i es veuen afectats recíprocament l'un per l'altre.
  • Totalitat: el canvi en un element del sistema afecta a tot el sistema.
  • Causalitat circular: es passa d'una concepció causa-efecte linial a una concepció circular, ja que l'”efecte” torna a ser causa de la “causa” considerada inicial. D'aquesta manera, els patrons es mantenen creant un bucle.
  • Equifinalitat: un efecte pot estar “causat” per més d'una causa. El manteniment del funcionament del sistema és independent de les “causes inicials”.

La Cibernètica:

Feedback: el sistema corregeix a cada element segons feedback positiu o negatiu per mantenir el punt d'equilibri.

Homeòstasi: el sistema es manté per feedback negatiu. Sempre tendeix a tornar a un punt d'equilibri després d'un desequilibri.

Morfogènesis: el propi sistema realitza els canvis necessaris mitjançant feedback positiu.

 

Principals escoles de teràpia familiar sistèmica:

Teoria de la Comunicació Humana (Watzlawick, Beavin i Jackson, 1967)

  • Basat en un enfocament pragmàtic (conductual) de la comunicació
  • “És impossible no comunicar”
  • Nivell Analògic vs Digital: en qualsevol comunicació es diferencia entre el contingut o significat del missatge i la relació que s'estableix entre l'emissor i el receptor.
  • Puntuació de seqüències: degut al pas d'entendre la causa-efecte de lineal a circular (patrons de comportament), això implica que cada persona implicada en una interacció tendeix a puntuar les seqüències d'una manera determinada. És a dir, cada un posa la causa en un moment del patró de conducta circular.
  • Relació Simètrica vs Complementària: les relacions entre les persones poden ser d'igualtat o basades en la diferència (per exemple, mestre i alumne).

Enfocament del Cicle Evolutiu (Haley, 1981)

  • Cicle Vital familiar: tota família passa per uns estats determinats en la seva evolució, des de que la parella es junta, passant per la cura dels fills, l'envelliment, etc.
  • Crisis entre estats: els problemes acostumen a venir en el pas d'un estat a un altre ja que és quan el sistema s'ha d'adaptar a canvis importants.

Enfocament Estratègic-Estructural (Haley i Minuchin)

  • Subsistemes: tot sistema es pot descompondre en subsistemes (fills, pares, família nuclear, família extensa,...).
  • Límits Difusos, Rígids o Clars: els límits entre subsistemes poden ser de diferents tipus i això comporta diferents tipus de relacions entre els membres del sistema. Els límits també es poden referir a la relació entre el sistema sencer i l'entorn.
  • Triangulació: quan s'utilitza a un tercer membre del sistema com a mitjà de comunicació entre dos altres membres.
  • Coalició: quan dos membres del sistema s'ajunten i es posen d'acord en contra d'un tercer.

Escola de Milà (Selvini Palazzoli, Boscolo, Cecchini i Prata)

  • Procés: es basen més en el procés del tractament que en crear teories noves.
  • Hipòtesis: es realitzen hipòtesis del funcionament familiar que es van adequant en funció de la resposta de la família a la intervenció.
  • Preguntes Circulars: qui fa què a qui, que pensa l'altre, etc.
  • Joc familiar: l'anàlisi inclou les famílies d'origen de cada membre.

Anàlisi de la Parentalitat i la Conjugalitat (Linares)

  • Model de l'Escola de Teràpia Familiar de l'Hospital de Sant Pau.
  • Parentalitat: es refereix a la funció que tenen els pares com a cuidadors dels seus fills i fins a quin punt realitzen correctament aquesta funció.
  • Conjugalitat: es refereix a la relació que mantenen els pares com a parella.

Altres tractaments sistèmics:

Teràpia Breu Estratègica (Watzlawick i Nardone):

  • Teoria del canvi de la Teoria de la Comunicació Humana.
  • Basada en el funcionament del problema com a patró en l'actualitat.

Teràpia Breu Centrada en Solucions (De Shazer):

  • Es basa en la recerca de solucions més que en el problema.